Espais que cuiden: l’arquitectura com a generadora de benestar
Aquest article forma part de l’especial “Arquitectura saludable” publicat per Corresponsables. En ell, la nostra companya Akna Márquez reflexiona sobre el paper fonamental que tenen els espais que habitem en la nostra salut i benestar, i proposa una mirada més conscient i integral en el disseny arquitectònic.
Passem prop del 90% del nostre temps en espais interiors i s’ha demostrat que aquests poden contenir entre dues i cinc vegades més contaminants que l’aire exterior (Agència de Protecció Ambiental, 2024). Considerem els espais interiors com entorns de refugi i seguretat, però hem d’assegurar-nos que realment ho siguin.
Des dels anys vuitanta, l’Organització Mundial de la Salut va encunyar el terme “síndrome de l’edifici malalt” per descriure els efectes adversos que certes condicions ambientals poden generar en les persones que hi habiten: mals de cap, fatiga, al·lèrgies o problemes respiratoris. Però això no és més que la punta de l’iceberg d’un concepte més ampli i complex: l’exposoma. Aquest terme defineix el conjunt de factors no genètics que condicionen l’estat de salut, incloent-hi totes les exposicions a les quals una persona està sotmesa al llarg de la seva vida, des de l’aire que respira fins als materials amb què conviu constantment.
Aquesta exposició contínua genera efectes invisibles, però persistents en la nostra salut, sigui de manera positiva o negativa. Quan parlem de contaminants en l’edificació, trobem múltiples fonts: des de la contaminació exterior, com el radó o el trànsit, fins als materials de construcció i mobiliari (sòls, catifes, pintures…) o fins i tot els productes de neteja que fem servir. Aquests poden contenir compostos tòxics (com els compostos orgànics volàtils, compostos orgànics persistents, partícules, etc.) que, a curt termini, poden generar malestars com al·lèrgies o problemes de concentració, però que, a llarg termini, poden contribuir a desequilibris hormonals o malalties com el càncer. Per això, cal aproximar-nos al disseny d’espais amb un sentit de responsabilitat que va molt més enllà de l’estètica i la funcionalitat, estudiant el context de cada cas i entenent també els patrons d’ús.
Això implica acompanyar el disseny amb pedagogia. No n’hi ha prou amb oferir un espai lliure de tòxics si els hàbits quotidians el contaminen amb productes perjudicials o si no es ventila adequadament. Cal educar per habitar, fomentar l’elecció conscient i el manteniment respectuós, dins d’un equilibri que prioritzi els aspectes més essencials i de més incidència. També hem de tenir en compte que hi ha població més vulnerable a aquests efectes: infants, persones embarassades, gent gran o persones amb certes afectacions que les fan més sensibles (asma, al·lèrgies o sistemes immunodeprimits, per exemple). Aquestes poden estar presents en els espais que creem, però, en realitat, és una qüestió que ens afecta a totes i tots, en major o menor grau.
És imprescindible entendre que projectar per la salut no consisteix només a substituir un material per un altre. Es tracta de dissenyar els nostres espais des d’una visió integral, on cada decisió es prengui considerant el seu impacte en el benestar de les persones. Parlem d’una arquitectura holística que es pregunta com influeixen la geometria, l’entrada de ventilació i llum natural, els acabats o el conjunt d’estímuls sensorials de l’espai en el nostre estat físic, emocional i mental. Que afavoreixi espais on es generin dinàmiques socials que connectin les persones amb el col·lectiu, gaudint, alhora, de la seva privacitat i individualitat.
Avui dia, no podem parlar d’una bona arquitectura si no és també sostenible i saludable. I la salut, tal com la defineix l’OMS, és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties. Aquest enfocament ens convida a deixar de limitar-nos a mitigar els problemes de salubritat i a començar a generar salut activament. Es tracta de crear entorns que permetin a les persones desenvolupar-se amb vitalitat, energia i gaudi.
